El que es preveia com un partit entre els dos equips que millor bàsquet van desplegar en 1ª Autonómica la passada temporada, es va convertir en una exhibició de joc pobre i agarrat. El primer quart va ser una antesala perfecta del que s'acostava: a falta de 3 minuts per al final del mateix, el marcador reflectia un decrèpit 7-11. No obstant això, l'absolut desencert dels locals en el tir no duraria eternament i amb una ràfega de triples van remuntar fins al 19-18. A partir d'ací, el pèssim joc i la imprecisió es van apoderar del pavelló del Cabanyal.
Amb tot, la festa no estava completa, els organitzadors de l'esdeveniment havien oblidat remetre la seua corresponent invitació a eixos "senyors que toquen el xiulet", els que, no obstant el retard, la van acceptar gustosament en el tram final del segon quart, entrant per la porta gran en tan gris (com la seua camiseta) espectacle, per a algaravia del nombrós i impagable públic que va dilapidar la seua vesprada de diumenge en semblant rifada. En menys d'un minut, el més moreno i més baix dels senyors amb xiulet va imaginar (i va assenyalar), consecutivament, tres faltes en contra del mateix jugador de l'ALTRIUM-NBTORRENT, faltes que van pesar posteriorment en la seua consciència i que li van espentar a compensar i compensar de manera successiva i alternativa, elevant el desbarat a la categoria de clamorosa injustícia.
I a pesar de tot, l'ALTRIUM-NBTORRENT continuava gaudint d'oportunitats per a véncer perquè, recordem, el rival era Escolàpies, però no l'habitual, sinó un Escolàpies, en la seua UVI particular, amb dos derrotes consecutives i sense donar mostres de milloria. Així es va arribar al final d'este despropòsit amb 64-62 en el marcador, baló per a l'Altrium i 40 segons per jugar. No obstant això, l'execució d'eixa última jugada parla per si sola: un triple mal seleccionat que no va fregar ni el cércol. Fi del partit.
Els xics d'Ismael Salguero hauran de fer examen de consciència i intentar tornar al camí que els va conduir fins a la categoria que ara disputen, si és possible ràpid, perquè este dissabte juguen a casa davant de Santomera, rival directe per la permanència. Cal destacar la qualitat de Ferran, que a pesar de patir un procés gripal es va apoderar de la zona per moments, i sobretot la gran actuació, una vegada més, de Justi, tornant a ser aquell Justi que va ser peça clau en l'ascens de 2a a 1ªautonómica fa ja alguns anys. En l'aspecte de les baixes, Antonio seguix sense recuperar-se i va haver de retirar-se al poc d'eixir a pista. Serà baixa per al pròxim partit, junt amb Gustavo.
