quin jugador va anotar 588 punts en una mateixa temporada sent el màxim anotador de la lliga?
Els qui recorden a Miguel Fernández Moya, Miguelín, parlen d'un xic seriós que va vindre a jugar A Torrent des d'Aldaia; que no era un portent físic ni destacava per una gran tècnica, però que a l'hora d'anotar era un auténtic killer. Era d'aqueixos jugadors que són capaços d'anotar en qualsevol situació, per complicada que siga.
Miguel Fernández va ser un reforç de luxe per a una de les millors generacions que hem tingut en el bàsquet torrentí. Va ser el màxim anotador en la temporada 1980-81, assolint els 588 punts en els 26 partits de lliga regular disputats aqueix any. Però també ho va ser en la temporada anterior, la 1979-80. Eren anys en el quals el reglament (no existia línia de 3 punts per exemple) i les condicions de joc (físiques, tècniques i tàctiques) fan mes meritòria aquesta capacitat anotadora. El seu promedi superava amb folgança els 20 punts per partit, destacant molt per sobre dels altres anotadors de l'equip com eren Emilio Llácer (215 ptos en la 80-81), José Bertó (173 ptos) o Vicente ‘Sento’ El Puig (169 ptos). Gràcies a la participació de Miguel Fernández, el bàsquet a Torrent va poder viure un ascens a la 3ª Divisió que a molts els agradarà recordar.
Temporada 1979-80
Com hem dit, el bàsquet era molt distint al que actualment coneixem. Començant per les competicions i categories. La 1ª Divisió era la màxima del bàsquet espanyol (actualment l'equipararíem amb la ACB). Després estava la 2ª Divisió (com l'actual LEB) i la 3ª Divisió (similar a la lliga EBA) com les altres categories nacionals. Després vindria l'àmbit autonòmic, on la 1ª Preferent era la competició més alta.
En aquesta temporada vam viure el primer intent per a aconseguir l'anhelat ascens. I vam estar molt prop d'assolir-lo.
Durant la lliga regular en la categoria 1ª Preferent vam mantenir un gran nivell, encara que no vam arribar a proclamar-nos campions, però si vam jugar la fase d'ascens.
En aquesta fase d'ascens vam ser finalistes davant l'equip d'Alcàsser, gran dominador de la categoria, qui contaven amb Pepito Sugrañes, un extraordinari jugador que tenia experiència en la 2ª divisió amb el València Club de Futbol (encara faltaven anys perquè apareguera el Pamesa). La final es disputava a doble partit, sent el primer en la nostra pista. El partit s'havia de disputar en el col·legi Sant Tomás de Aquino, el matí d'un diumenge 8 de juny de 1980. Però va aparèixer la pluja. La disputa del partit era obligatòria perquè no havia marge per a ajornar l'encontre. Es van fer gestions i el partit es va disputar aqueix mateix dia a la vesprada en el col·legi de La Purísima, l'única pista coberta per aquell temps.
El resultat de l'anada no va ser bo per a nosaltres, però encara havia una possibilitat amb el partit de tornada. La il·lusió es mantenia però davant ens vam topar amb la figura de Pepe Sugrañes. Els rumors de l'època parlaven que a Sugrañes li agradava ‘la dolenta vida’ i que directius del club d¡Alcàsser li van prometre alguna que altra ampolla de whisky si assolien l'ascens.
Temporada 1980-81
Amb l'Alcàsser ja en la 3ª Divisió, ens va arribar una nova oportunitat per a ascendir, i no es va desaprofitar. La lliga regular va ser una autèntica batalla entre tres equips: nosaltres, Fuensanta i Don Bosco. En un memorable últim partit, ens vam proclamar campions de la 1ª Preferent amb 19 victòries i 7 derrotes. Els nostres rivals es van quedar a un sol punt: 18 victòries, 7 derrotes i 1 empat (sí, en aqueixa època els partits podien quedar empatats) per a cadascun.
I parlem de memorable últim partit perquè es va disputar precisament contra la Fuensanta en el seu camp. Solament ens servia la victòria per a classificar-nos per a la fase d'ascens i l'aconseguim per 68-69. Vam arribar a l'últim minut amb un avantatge molt curt, l'equip de la Fuensanta pressionava per assolir un robatori de baló i en dues ocasions van cometre falta. La reglamentació de llavors permetia que s'escollira entre llançar els tirs lliures o traure de banda amb una nova possessió. Aquesta norma ens va permetre mantenir l'avantatge i dur-nos el partit. Posteriorment la fase d'ascens va resultar mes senzilla per als nostres interessos. En el primer encreuament estàvem exempts per haver quedat campions en la lliga regular. En el segon encreuament ens enfrontem a l'equip d'Oriola qui havien eliminat al D. Bosco. En l'anada la victòria contra l'Oriola va anar per mes de 20 punts. En la volta es va començar patint ja que al descans es perdia de 15 i la renda obtinguda perillava. I va ocórrer el que no sol ocórrer. Les nostres queixes pel criteri arbitral en aqueix partit van sortir efecte, una vegada igualats ambdós equips en aqueix aspecte, la nostra qualitat es va imposar i malgrat perdre el partit assolim superar la ronda.
La final es disputava contra un equip de Terol que, després de diversos dies d'incertesa, va renunciar a disputar la final i per tant l'ascens va ser nostre.
L'equip que va aconseguir l'ascens estava format pels jugadors José Bertó, Ángel Beta, Miguel Fernández, Emilio Llácer, Felipe Monzó, Juan C. Ortí, Manolo i Vicente Puig, Pedro Ribas, Federico Timoner, Feliç Valera. I entrenats per José Mª Gay. Anys mes tard es va assolir un nou ascens a la 3ª Divisió, però això ja serà història per a contar altre dia….
___________________________________________
El guanyador del concurs d'aquesta pregunta ha resultat Paco Belloch, enhorabona!!!!
Ens possarem en contacte amb tu per a fer-te entrega del teu regal.
La setmana que vé nova pregunta... esteu atents!!!