NBTORRENT 77 - C.B, Sax 86
Últim partit de temporada 2009-2010 que compartim junts. I damunt és una final, quin més se'ls podia demanar a aquests xics. Llàstima no poder dedicar la victòria, però nosaltres pensem que el fet d'estar en la final és un premi que no molts poden gaudir.
Parlant un poc del partit, diré que el Saix era un gran equip, com el nostre, i que va saber jugar les seues cartes, i perquè no una mica de sort també van tenir, sobretot en els moments finals, amb aqueixos triples i entrades. Els nostres jugadors, des d'un principi, estaven molt motivats i amb ganes de més, però les coses no van funcionar com s'esperaven i ens va costar recuperar-nos diverses vegades, però quan teníem l'opció de posar-nos per davant, les dolentes decisions i la falta de defensa els donava aire. En els primers 15 minuts, gran desplegament de joc, però va arribar la zona i ens embossem durant els 5 minuts últims del segon quart, sense anotar cap punt i ells van remuntar i es van posar 5 dalt. Amb un parcial 0-12. En l'inici del tercer quart,esforç, superació, ritme alt, ens acostàvem al marcador, diverses vegades a 4 punts, amb ells bloquejats i sense anotar, 7 tirs lliures per a posar-nos igualats, però no va entrar ni un. I a partir d'ací i a pesar de saber atacar la zona d'una forma molt fluida, no vam saber finalitzar en les canastres prop del cercle i açò va ser determinant fins al final del partit.
Destacar a Alex Blanco i felicitar-li per aqueix premi al millor jugador de la final, merescut des del meu punt de vista. Per a resumir, direm que una final plena de sorpreses, regals, concentració, llàgrimes, alegries i totes les sensacions possibles que es poden tenir en aqueix moment.
I aprofite personalment, per a acomiadar-me del club i de tots i cadascun dels components d'aquest club per a enguany i desitjar-vos la millor sort del món, i encara que estiga en Lituania (Kaunas) us seguiré, però assec dir que encara que no estiga el títol d'habilitats ho representaran molt bé els meus companys.
I per al júnior d'enguany, dir-vos que ha estat una gran temporada, que espere que recordeu tota la vostra vida i que lluiteu per aconseguir tot el que us proposy, enguany l'haveu fet, qui us diu que no ho assolíssiu, qui us ho diga, és que aqueix serà el primer que no ha assolit ser el que volia, no us pot servir de referent. Tu pots aconseguir-lo.
Gràcies per tots i cadascun dels moments que m'haveu fet passar, i sobretot a tí Ana, gràcies per aguantar les meues bogeries, les meues preocupacions i els meus nervis, us trobaré a faltar a tots. Encara que siguen molt insulsos, cadascun té aqueix alguna cosa especial que fa que siga impossible no recordar-los per a sempre.
S'acomiaden els vostres entrenadors ADRIÁN I ANA.
Mes imatges del partit en aquest álbum