1er Campus Tecnificació NBTORRENT. Resum.

Ier campus de tecnificació que celebra el NBTORRENT i gran afluència de jugadors famolencs de més bàsquet i més coneixements.

Des de molts són els llocs que han decidit participar en aquest campus. NBTORRENT, UBF Torrent, l'escola esportiva municpal de Torrent, Col·legi San José de València i fins i tot alguns jugadors del València Bàsquet. Tots van fer que la quantitat d'esportistes ascendira fins als 77 participants.

Tot un èxit de convocatòria per a ser la primera tecnificació oberta a tot aquell que volia saber més i més d'aquest meravellós esport.

Quatre matins intensos i de 3 hores cadascún, de 10:30 a 13:30. Tremenda dosi de tecnificació de bàsquet. Des del primer dia, es van organitzar diferents categories, on tant xiques com a xics formaven els grups. Categories des dels 8 anys fins als 16 anys.

La primera categoria començant pels més xicotets, va ser la de benjamins, de la mà d'Álex Cerezo, Pedro Naharro i David Morell, els quals van gaudir si ens apureu més que els propis xiquets/as. Malgrat l'edat i de la dificultat que podia plantejar estar tres hores diàries amb xiquets/as de 8-9 anys i al mateix temps que aprengueren des de l'organització agraïm el comportament, la dedicació i sobretot la implicació dels seus entrenadors perquè tot isquera com haguera de ser. Sense oblidar que el seu objectiu principal era que milloren tècnicament sense arribar a avorrir-se. Objectiu aconseguit.

Passant per la categoria Aleví, on gran quantitat d'esportistes procedents de diversos llocs, es van posar a les ordres de Pascual Chulià i en ocasions de Pedro Naharro i Adrián Silla. En tot moment van cercar la millora de detalls tècnics, sense perdre la màgia d'aquest esport aportant-los recursos diferents i vistosos de cara a seguir millorant en el seu futur pròxim. S'apreciava en els somriures dels jugadors/as que aprenien i gaudien, se'ls van plantejar reptes per a complir en la tecnificació i de futur en els seus equips quan entrenen. Però sobretot se'ls feien partícips de les seues pròpies experiències, dels seus gustos i de les seues necessitats. Ells mateixos van marcar el seu ritme, la seua progressió i la seua especialització. Sempre sota l'atenta mirada del seu entrenador Pascual Chulià.

Arribem doncs al nivell més significatiu d'aquesta tecnificació, que va ser sens dubte l'infantil 1. Compost en la seua majoria per jugadors infantils de primer any i arribant a formar un grup molt nombrós de 24 esportistes. Sota l'adreça d'Albert Roig, Pablo Planells i d'Alberto Lahoz, entrenadors molt qualificats i amb gran experiència. Van fer d'aquest nivell un plaure per als jugadors. Van saber coordinar, adaptar i amenitzar les dinàmiques dels entrenaments. Van imposar un ritme alt d'exigència motora i van transmetre aqueixa exigència als seus jugadors/as en forma d'intensitat, ritme i perfeccionament. Tot açò, complint amb l'objectiu de combinar cada detall tècnic com un repte de superació constant i progressiva durant la tecnificació, ja fóra el bot, la passada, el tir o la defensa.

I finalment, el grup més exigent i que major detall cap a la perfecció demandava. Tot un repte per a Ismael Salguero. Aquesta categoria exigia gran control de la tècnica i gran assimilació del gest cap al mestratge del moviment. Però en tot moment, l'esforç del detall en cada acció, va donar els seus fruits. Però el repte encara era major i calia poder coordinar aqueixa tècnica a la percepció visual perifèrica. Important concepte i gran dificultat per a desenvolupar-ho. No obstant açò, la qualitat d'aquest entrenador experimentat i qualificat va fer que fóra tasca fàcil per a aquests jugadors. Va establir idees bàsiques de lectura de joc, les va saber transmetre i es va observar una qualitat de joc en l'aplicació diferent al que estem acostumats. Definitivament, objectiu complit.

Per a acabar la tecnificació l'últim dia i com a exercici final, tots com una gran família, cerquem patrocinadors, per a aconseguir els reptes propis en les accions de tir. El premi: la satisfacció d'aconseguir el repte plantejat a l'entrenador i si a més li podies negociar un parell de xuxes, calia aconseguir el que t'havies proposat sí o sí. Gran últim esdeveniment i satisfacció final.

En definitiva, des del NBTORRENT, agrair a tots i cadascun dels entrenadors que han participat la seua col·laboració, dedicació, esforç i rendiment en aquestes jornades. Recordar el següent: no hi ha major satisfacció que la de sentir a un esportista dir, “he après coses noves”, “he fet nous amics” però sobretot “he gaudit molt, gràcies”

Podeu vore mes imatges d'aquestos fantastics quatre díes en aquest álbum

I vos deixem un vídeo de l'últim día!!