Alboraia A 81 - NBTORRENT 86
Encara que després de la derrota de Calasanz el divendres a la nit va suposar que els torrentins serien segons guanyaren o perderen en Alboraia, tant els locals com els torrentins lluitaren per la victòria en un partit espectacular, si no el millor de la temporada.
La notícia del divendres a la nit necessàriament havia de contribuir a la relaxació dels torrentins. Per la seua banda, Alboraia ja era campió. Els locals eixiren més concentrats i sense un gran joc, només aprofitant els regals dels torrentins guanyaren el 1er quart (16-14). Cal destacar la feina de Jesús Hidalgo bregant contra els pívots locals. Al 2on quart per fi els visitants començaren a defendre una miqueta i córrer, la qual cosa tingué repercussió immediata al marcador (20-27). No obstant, les pèrdues dels visitants donaren vida a Alboraia, que se'n va anar al descans per damunt (35-32).
Al tercer quart Alboraia continuà marcant el ritme. Els contraatacs de Yago Olivares i l'encert en el tir del base torrentí Pablo Planells aconseguiren posar el marcador en 48-47. A partir d'ací els locals dominaren a plaer davant la inoperància dels visitant, que pareixien estar pensant més en el sopar de després que en el partit. Al final 62-51.
L'últim quart va quedar per a la memòria com segurament el millor quart de basket d'aquest grup enguany. Els torrentins eixiren molt mentalitzats de lluitar pel triomf i en només minut i mig encadenar un a gran acció de Vicent Andreu, un triple d'Antonio Téllez i una pilota recuperada per aquest que conclogué amb cistella de Diego Garcia. Però Alboraia en tenia encara algunes coses a dir i a base de triples sempre hi continuava per damunt (77-70). Dos triples d'Antonio, l'absoluta superioritat de Javi Santamaria tant dins com fora i l'aportació puntual de Ruben Humada feren sumar en atac, però tot això no hauria servit per a res si no fos per l'increíble defensa del torrentins els últims 3minuts, que ofegà l'atac local. Al final els torrentins fallaren tirs lliures sense cap trascendència per a un resultat final de 81-86, i un últim parcial de 19-35 (18 punts d'Antonio). També la recuperació plena de l'aler torrentí Francis Navarro, importantíssima notícia de cara a la fase d'ascens.
En aquesta disposició tant favorable els jugadors de Ximo Agapito afronten el premi de participar en la fase d'ascens a Nacional. Els rivals seran Oliva i Tavernes de la Valldigna i encara no es sap el calendari. L'únic segur és que aquest final de temporada ha sigut inolvidable per a tot el nostre senior A i la (poca) gent que l'ha acompanyat aquestos darrers mesos.
Sènior Autonòmic:
Alboraia B 97 - NBTORRENT 99
No anem a dir que haja sigut una temporada fàcil, però la finalitzem amb el bon sabor de boca d'una nova victòria. Els sènior Paco, Alex (11p), David (15), Eloy (11), Abdón (2), i Juanma (16), reforçats pels júnior Andrés, Sergio (14), Iván (2), Arnau (2) i Ismael (26) van aconseguir a domicili la segona victòria de la temporada.
Amb l'honor de la victòria com a únic element en joc, ja que tots dos equips ja tenien clars els seus llocs en la taula, es va iniciar el partit amb una alta intensitat ofensiva i molt equilibri, només trencat al final del període pel nostre gran encert exterior amb quatre triples en el quart que va finalitzar 22 – 27. En el segon vam mantenir l'avantatge fins a meitat del mateix, però a partir d'ací Alboraia va anar remuntant fins a aconseguir a la meitat un 44 – 46 que deixava el resultat sense definir.
En el tercer eixim amb bon joc i encert cap al cèrcol, i ells basant el seu joc en el tir exterior. El càstig arbitral de faltes els va mantenir en el partit, però el final de quart ens va tornar a rellançar en el marcador fins a un 66 – 73 esperançador. Fins a meitat de l'últim quart vam mantenir una distància sobre els 10 punts. Ací el desgast físic, nombroses pèrdues de pilota, i l'encert en el tir del seu número 9 amb tres triples consecutius va tornar a estrènyer el marcador fins a un 91-92 mancant dos minuts. Defensa a ultrança al seu número 9 i seguir atacant bé ens va retornar un avantatge suficient. El nostre desencert en els lliures finals i la seua precipitació van deixar el partit en el 97-99 final.
Fi de temporada d'un equip reconstruït després del pas a l'equip A de gran part dels seus components, i que ha patit un procés de cohesió, baixes, lesions, i dificultats al llarg de la temporada. Si es miren els resultats un any especialment dur, sobretot en la fase en què el minvament d'efectius li ha impedit competir. Però no hi ha dubte que ha servit per a dotar d'experiència i forjar el caràcter de molts dels seus joves components, a més de poder col·laborar en els entrenaments del sènior A, i permetre a molts júnior, especialment de l'equip zonal, experimentar en categories sènior a les quals s'aniran incorporant en els pròxims anys.
Junior Preferent:
Mislata 43 - NBTORRENT 72
Junior Zonal:
C.B. Grao 38 - NBTORRENT 42
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada