El Canto del Loco Aldaia 86 - NBTORRENT 56
El senior de copa hui no ha trobat el seu lloc en la pista. mal partit en què ens hem vist totalment superats per un bon Aldaia que si ha sabut trobar el seu ritme de joc.
Si la setmana passada es va poder veure a un equip amb molta entrega i valentia, hui ha sigut diametralment oposat. Cada possessió era un mar de dubtes en què sol•licitem acabar amb un mal passe o amb un tir precipitat i mal seleccionat. Aldaia va aprofitar esta facilitat per a trencar el partit en el primer quart amb una renda de fins a 15 punts que ja va marcar l'esdevindre dels tres períodes següents.
Toca alçar la cara, assumir el mal partit i enfrontar la setmana amb la decisió de recuperar les sensacions que es van tindre contra Xirivella. Segur que l'equip ho dóna tot perquè així siga.
NBTORRENT A 83 - Valencia B.C B 60
JuniorTF Zonal:
NBTORRENT B 69- Xirivella 90
Progressa adequadament.
Un partit més en esta mescla de jugadors encara cadets de primer i segon any. Però s'ha donat la cara.
Els xics d'Antonio Diaz van eixir a jugar contra uns xics que els guanyaven en poder físic, però tampoc tècnicament. Els locals patien molt en el rebot i es van perdre molts balons en les transicions per anar aprenent els conceptes que l'entrenador els vol ensenyar. I es tracta d'això, d'anar aprenent.
El resultat no mostra que a falta de 5 minuts estàvem només 4 punt baix, però una sèrie d'infortunis i males decisions van deixar el resultat final 69 -90 per als visitants.
Cadet TF Especial
Valencia B.C Taronja 49- NBTORRENT A 70
Cadet TF Preferent:
Jovens Almassera Blanco 91 - 26 NBTORRENT
Teodoro Llorente Abastos - NBTORRENT
Cap de setmana negatiu per als cadets on els resultats mostren clarament el mal joc defensiu encara que en joc ofensiu no ha sigut el millor.
Primer partit on el balanç defensiu del nostres donaren l'oportunitat al rival per a fer punts fàcils després d'un començament igualat els primers cinc minuts, després les errades bàsiques terminaren per decantar el partir als locals y ampliant la gran ventaja.
En el segon partit el torn de lènfrontament amb un equipo conecut de la lliga amb pocs cambis.
Un partit on el desequilibri d'alçada era la gran dificultat a priori però després d'uns minuts la mala tensió dels pases y la presió a l'eixida d'onaren clarament el partit als local sense deixar de costat la defensa pasiva dels nostres.
Encara que el resultat dona una imatge, en el últim quart l'equip va fer un joc defensiu prou bo que va frenar els punt local encara que no va ser del tot l'acompanyament ofensiu.
Con a reflexió direm que el joc de l'equip té que començar des de el seu joc defensiu, tenim en conte que fiquem pocs punt cal fer un esforç més y deixar al altre equip en pocs punt, també em de millorars els pases, la suavitat com que donem els pases que cuasi no apleguen al seu desti té que canviar.
Cal millorar defensivament per poder atacar.
Infaltil Autonòmic FINAL FOUR
Tercera plaza. Medalla de Bronze
EQUIP, TERCERS I ORGULL.
Fase final intensa des del divendres, partits cada dia, resum de temporada, il•lusions, futur, orgull, satisfacción... ¡¡Terceros de la Comunitat Valenciana!!! .
Sensacions, il•lusions i vivències per a una fase final de molta intensitat. Una fase final on els nostres infantils s'han enfrontat contra rivals de renom com Lucentum, València i Maristes per a acabar sent tercers de la Comunitat Valenciana.
El primer dia, divendres 16 de maig tocava Lucentum, el rival més dur de la fase amb millor equip i amb millor disposició per a fer-se amb el títol. Comencem dormits, nerviosos, quelcom atemorits, però calia traure el màxim de nosaltres per a rendir més, fer més i competir més, els dos primers quarts van ser de domini absolut dels alacantins, no obstant això, el NBTORRENT no ho havia dit tot encara, faltava traure l'urpa, i així ho van fer, parcial 15-4, 12 baix només, partit obert, Lucentum reprén forces.
Dissabte, contra València, nervis i més nervis, falta d'encert, València aconseguix una diferència de 10 a l'inici, que va mantindre, no vam poder trencar i a pesar de lluitar, la diferència física, la falta d'encert, l'ansiedad...hace impossible la gesta de seguir amb opcions de mes. Partit agredolç, sensacions, el marcador no reflectix la realitat, s'escapa...
Domingo, opcions d'acabar amb un resum de temporada per damunt de totes les expectatives, tocava maristes, victòria de 13 i TERCERS de la Comunitat Valenciana.
Partit emocionant, interessant i competit. Des de l'inici, els del NBT es col•loquen per davant, Maristes s'acosta en diverses ocasions, ajusta molt el marcador, però els nostres volien inventar el seu futur, volien ser campions, volien ser els millors, quisieron... ¡¡Y ho VAN ACONSEGUIR!!!
Este equip, no ha aconseguit les coses per ser només ells, pels seus cualidades... Són tots jugadors de Torrent (un d'Alaquas) sinó per ser EQUIP, per saber SUPERAR-SE, per TREBALLAR, per RECOLZAR-SE entre ellos...un sense fi de cosas...
Una foto que reflectix uns somriures d'èxit, unes somriures de companys, un somriure de satisfacció, una somriure de...NBTORRENT. Visquen els nostres jugadors, la nostra pedrera, els nostres valores...
Que bonic veure esta foto, veure com la competició no és només això, sinó que hi ha molt mes detrás... Orgullosos de formar part d'esta família. Enhorabona a Lucentum i València per la seua classificació, i també a maristes per arribar fins ací.
Pots veure la notícia en la web de la FBCV ací:
Valencia BC C 43 - NBTORRENT 35
No va poder ser. Acaba la temporada per al nostre equip aleví. Després de 22 victòries i 5 mesos consecutius sense perdre, els nostres xics cauen davant del mateix equip i en el mateix escenari que aquell 14 de desembre que pareix ja tan llunyà.
Però esta vegada la derrota li ha costat moltíssim més al València del que li va costar abans de nadal. Necessitàvem guanyar, o perdre per menys de 4 punts per a classificar-nos per a la final. I encara que bé és cert que només vam estar per davant amb un 2-3 al principi del partit, per moments estàvem ací. Estàvem en la final. Al final del P2 només perdíem d'1. Al final del P4 només perdíem de 5 i per moments només perdíem de 3 i de nou estàvem en la final.
Però com déiem en la crònica anterior el València té xavals molt alts que possibiliten agafar el doble de rebots que nosaltres, la qual cosa acaba transformant-se en el doble de possessions i per tant uns quants intents més que nosaltres per a aconseguir punts. 35 llançaments de 2 punts dels nostres xics per 53 del València.
Destacar l'emoció del partit, tant dins com fora de la pista. Les defenses eren molt intenses i les jugades molt ràpides. Es respirava ambient de final més que de semifinal. Per als onze que en tot moment estaven en la pista era molt fàcil cometre errors. I tots els van cometre.
Però açò és bàsquet, i els nostres xics encara uns xiquets, encara que van creixent i se'ls nota que els entusiasma el bàsquet,. De tot s'aprén, i de les derrotes més.
No va poder ser anar a la final, però ens ho hem passat en gran esta temporada. Queda de mostra la foto que acompanya esta crònica, presa a l'eixida de vestuaris després d'esta derrota. Pareixia que havíem guanyat. I és per com ens ho hem passat de bé.
Ens esperen grans moments encara. Açò no ha fet més que començar. Deixem les canastres baixes i els balons xicotets i ens passem ja al bàsquet dels majors.
Creixem junts. GRAN el nostre equip.
PARCIALS: 12-5, 2-8, 12-6, 4-6, 8-5, 5-5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada