TIM (que no TEAM) Andorra

Torneo TIM 14' Andorra

Noves experiències, victòries, derrotes i convivència. 

Noves experiències i positives les viscudes pels nostres jugadors de l'aleví i infantil del Nou Basquet Torrent a Andorra.


Tot va començar el divendres dia dos de maig de matí eixint des del pavelló cap a Andorra. Nervis, ganes, il•lusió i incertesa per saber què passaria i com seria açò invadien als nostres jugadors. Comentaris com "... Estic nerviós Pascu, és la primera vegada que eixiré fora d'España...", "...¿cómo són els equipos?...", "...qué equips estaran amb nosotros...", ...¿los de selecció d'Andorra són buenos?..." I moltes més que mostraven la il•lusió per arribar, jugar i estar sense papàs i mamàs durant dos dies. A l'arribar allí els primers partits van donar començament amb mala sort per al nostre infantil ant l'equip català Tecla Sala, perdent de 5. I és que van estar un punt per damunt el nostre, molt actius, molt intensos i amb un ritme de joc molt alt que ens va descol•locar, però així i tot vam estar ací tot el partit, en els últims moments un millor control del rival venç la balança a favor seu i acabem el partit 34-39. 

No obstant això, l'Aleví va jugar amb molt ritme, molta defensa i molt actius contra equips de Catalunya guanyant de 50 en el primer partit i començant el camí cap a la gran sorpresa del torneig.

El dissabte tocaven dos partits per a cada u, al matí nostre infantil va perdre d'un contra la selecció andorrana infantil en els últims segons del partit per errors nostres. El que ens complicava el passe a semifinals a la vesprada nou partit contra un Sant Nicolau també molt intens i amb molt ritme que ens fa veure que estàvem un punt per davall en joc, acabant el partit 4 baix i finalment quedant-nos fora de semifinals, ja que d'haver guanyat haguérem passat. Finalment el diumenge, juguem pel sext lloc i sorprenentment un ritme molt alt de joc, una defensa no vista per part dels els nostres, una motivació extra i l'orgull per demostrar-se a si mateix fa que el partit es lluite amb eixa intensitat perduda a l'inici i s'acaba guanyant de 17. Finalment sextos i amb sensacions positives

Al contrari, l'Aleví va seguir el seu camí, pas a pas, partit a partit, desplegat un joc i una defensa molt intensa, un punt per damunt dels seus rivals. Prova d'ells els grans parcials que aconseguien estos xics. En a penes minuts aconseguien avantatges gràcies a la seua defensa. Tot estava a favor per a passar a semifinals i guanyar-la.

BÉ PERQUÈ GUANYEM TAMBÉ LES SEMIFINALS!! Quedava la final, un premi pel treball, i així va ser juguem la final contra la selecció d'Escòcia U 11 i victòria de nou, premi aconseguit i treballat. Primers de la categoria mini Aleví, intercanvi d'obsequis, cançons apreses noves "..Let's go Scotland, Let's go..." Una barbaritat de sensacions, emocions i aplaudiments esclataven en el pavelló en l'entrega de premis. I a més el MVP del torneig ens ho portem també!!! Enhorabona Ibáñez!!!

I és que no sols vam tindre victòria dels nostres alevins, si no que Pedro Bustamante es va proclamar campió al guanyar el concurs de triples. 

Totes estes vivències ens han fet aprendre, millorar, veure altres tipus de bàsquet, altres equips, altres ritmes, intensitats, amigos.... Anem una infinitat de cosas... Però el millor de tot és que hem aconseguit millorar una relació de club importantíssima, creiem que val més una imatge que mil palabras....