El Pilar B 64 - NBTORRENT 80
L'escalfament és una oportunitat única per a conéixer la grandesa i el prestigi d'un club de bàsquet. La tàctica de donar-ne a l'equip visitant pilotes de merda és més antiga que la llínia de triple. I encara que parega mentida, ben entrat el segle XXI, és pràctica habitual d'alguns equips en un campionat més o menys seriòs (menys que més) com es Autonòmica. És vergonyós i lamentable que equips com El Pilar, Burjassot o Colegio Alemán te'n donen boles que, a més de no complir les exigències reglamentàries per a jugar un partit amb elles, no serveixen ni per a passar el dia en la platja. En Torrent hem tingut la sort d'enfrontar-nos en la darrera dècada amb equips com Llíria, Paterna, Almàssera o Calp, no només en Nacional, sinò també en Autonòmica quan aquella Autonòmica gaudia d'un nivell prou superior a l'actual Nacional. Doncs bé, aquestos equips esmentats no rebuscaven les pitjors pilotes del fons de l'armari per a donar-les a l'equip visitant, que segur que en tenien i moltes, sinò que et donaven les mateixes que gastaven ells. I si l'equip local era "pobre", com nosaltres, que només en tenien 3 bones, es quedaven dues i et deixaven una decent. Però ara no es fa així. Alguns entrenadors es deuen de pensar que estem jugant en l'última divissió de lliga Aupa. Potser siga casualitat però precissament eixos equips que enguany ens han deixat pilotes que donen autèntic fastic són els que estan al fons de la classificació. Qüestió de classe? No, qüestió d'esportivitat.
Us podeu imaginar que del partit no hi ha massa coses a dir. Partit amb les banquetes gairbé buïdes per epidèmia de lesions però la grada amb majoria torrentina, quin goig! El Pilar va començar molt fluix i encara que els visitants no feren res de l'altre món, al final del 1er quart guanyaven 9-20. La defensa en zona dels locals era molt oberta i els pívots torrentins ficaren les cistelles que els exteriors fallaren. Extraordinari Chus, que es va fartar de jugar. L'anècdota del partit va arribar al final del 2on quart, quan Antonio va clavar una cistella increïble des de mig camp (27-42).
En la segona meitat el guió va canviar una miqueta només per la forma de sumar-ne punts els visitants. Els torrentins pecaren en alguns moments de falta d'agressivitat en atac i es mantigueren sempre per damunt gràcies a l'encert en els triples, ja era hora. Tot i això, en defensa es van permetre massa cistelles fàcils dels locals i massa segones oportunitats. En qualsevol cas, El Pilar mai va aproximar-se a menys de deu punts i el partit va finalitzar sense sustos (64-80).
La bona notícia és la recuperació, encara que no plena, de Ferran, qui va disputar alguns minuts després de mes i mig sense jugar. Altres lesionats com Francis i Ruben van decidir no jugar per a millorar dels seus problemes físics i poder gaudir del poc que resta de temporada. Paco està desaparegut perquè els seus genolls han dit prou.
El pròxim diumenge l'equip repetirà com a visitant, aquesta volta contra Manises. Si s'aconsegueix la victòria, el primer lloc de la classificació i l'ascens a Nacional seran definitius. Diumenge vesprada i fora de casa: no és l'escenari somniat per a una celebració, però ja en tindrem temps el cap de setmana següent per a celebrar-ho al pavelló El Vedat. Manises en té un bon grapat de jugador veterans de moltíssima qualitat i esperem que siguen més de 6 com va passar en l'anada, per a gaudir d'un partit al menys emocionant.
NBTORRENT 62 - C.E.B. Lliria 64
Junior Preferent:
Basquet Paterna 81 - NBTORRENT 86
Junior Zonal:
NBTORRENT 66 - C.E.B. Lliria B 47
Cadet Preferent:
C.B. San José A 57 - NBTORRENT A 75
Cadet 2ª Zonal:
San José B 74 - NBTORRENT B 51
Cadet 2ª Zonal:
N.B. Alzira B 73 - NBTORRENT C 49
Infantil Preferent:
NBTORRENT 82 - C.B. Sueca A 76
Aleví Preferent:
NBTORRENT 57 - C Maristas S.C. 50
Quarta victòria dels nostres alevins davant d'un rival directe per la classificació final i ens posem amb 4 victòries i 2 derrotes i totes les ganes i il·lusió intactes. El partit va comentar amb un esperançador 13-2. Un quintet fort, equilibrat que va saber jugar al basket. Amb atacs estàtics treballats, i es corria quan s'havia de córrer.
Però Maristes un equip treballat no van posar el camí de roses, tot al contrari, un equip pesat, que a poc a poc reduïa diferències, sobretot gràcies al seu rebot poderós. Al descans només es guanyava de 2. 31-29.
Els últims 3 períodes era un constant intercanvi de canastres, on cap dels dos equips va poder diferenciar-se en el marcador. L'últim períodes Maristes es va posar 46-50 i a partir d'ací, gran defensa dels els nostres i elaborades jugades en atac va fer que un parcial final de 11-0 decantara l'encontre.
Ara a disfrutar de les falles.
A continuar disfrutant del basket
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada