NBTorrent 55 - Maristas A 57
El dissabte passat el nostre primer equip va traure un quintet d'exteriors ràpids i poc encertats però amb la posició de pívot ben coberta gràcies a la infalible asistència a aquestos events de Rubén, mentre Barra, que hi estigué sense estar-hi, va preferir quedar-se tota la nit a la banqueta. Per l'altra banda, les fèmines de l'UBF portaren una nombrosa representació, a pesar de certes absències prou notables en principi (Raquel, Alba i Fenoll) però a les quals després ningú va trobar a faltar. Així de cruels són l'esport i la festa.
El sopar va ser gaire fluix. El bar estava pleníssim, però aquesta vegada la quantitat de gent no va ser indici de qualitat. El servici, horrible, no ens feien ni cas. El menjar, normal tirant a dolent amb racions pròpies de temps de guerra. Les jarres de cervesa, amb la meitat d'espuma. Un desastre. La parella d'organisadors es pot lluïr amb l'elecció del bar. Al menys el preu va anar en consonància amb tot l'anterior, però hauríem preferit pagar una miqueta més i sopar millor. La segona part del partit, que sempre és la decissiva, va transcórrer en la revetlla de mig any, al parc central. Pel camí del bar a la carpa sorgiren algunes veus proposant anar a València, però ningú tenia ganes d'agafar el cotxe i va bastar amb fer-se els sordos. Al parc central ens aguardava la segona carpa més gran del món, després d'eixa que usava Gadafi com a haima quan li pegava per anar d'acampada per ahí. L'orquesta Titanic tenia bona pinta, encara que tothom sabia que no era nivell d'eurolliga, sinò de copa Korac justet. La cosa va anar animant-se i començaren a aparéixer els reforços per a ampliar la rotació. En qualsevol cas, el pes del joc ho va portar tota la nit el quintet titolar. Eixir des de l'inici sempre et dòna un punt de confiança extra. Una jugadora se'n va anar però la resta es mantingué a l'expectativa. Suportàrem un intermedi etern i l'orquesta va anar pujant els decibelis. Menys mecano i més canya. De sobte, la revetlla es va terminar però encara n'hi havia coses per decidir en aquest partit així que els reforços es marxaren igual que havien arribat i els quintets inicials se n'anaren de pròrroga a eixe cementeri de l'oci nocturn que és las américas. Poc importava un after o l'altre. El cas era posposar una miqueta més el xiulit final. A poc a poc el pub es va omplir amb les mateixes cares que quedaren en peu en la revetlla. La pròrroga és temps de consumicions pagades amb tarjeta de crèdit, fotos i vídeos vergonyosos, i declaracions d'amor sense cap trascendència i encara menys possibilitats d'èxit. Al final, tothom ho va passar tant bé que ni les xiques de l'UBF ni els nostres representants masculins es preocuparen de mirar qui havia guanyat. Segurament elles. Però donava el mateix: amb el pas del temps certes derrotes terminen sabent a victòria.
Unes hores abans, en el partit d'escalfament, Maristas va guanyar al nostre sénior, i sense dubte no va ser una d'eixes derrotes que acaben sabent a victòria. Cal dir que gairebé tot el partit va anar Maristas per davant al marcador, però amb els torrentins molt prop. A base d'apretar al màxim en defensa i aconseguir cada cistella amb molt de patiment, els torrentins s'arribaren a posar per davant a falta de minut i mig (52-51), principalment degut a l'aportació ofensiva de Ferran i Javi. Però Maristas va ficar dues cistelles consecutives que vist el panorama, foren definitives.
Si els torrentins també perden la pròxima setmana en casa de Vila-real hauran aconseguit el dubtós èxit d'arredonir una volta sencera de campionat perdent contra tots el rivals. Circumstància que, en tot cas, no serà més que una anècdota d'aquesta temporada tant extranya i complicada que esperem que termine amb la salvació de l'equip en la segona i decisiva fase.
Sènior PreferentEl sopar va ser gaire fluix. El bar estava pleníssim, però aquesta vegada la quantitat de gent no va ser indici de qualitat. El servici, horrible, no ens feien ni cas. El menjar, normal tirant a dolent amb racions pròpies de temps de guerra. Les jarres de cervesa, amb la meitat d'espuma. Un desastre. La parella d'organisadors es pot lluïr amb l'elecció del bar. Al menys el preu va anar en consonància amb tot l'anterior, però hauríem preferit pagar una miqueta més i sopar millor. La segona part del partit, que sempre és la decissiva, va transcórrer en la revetlla de mig any, al parc central. Pel camí del bar a la carpa sorgiren algunes veus proposant anar a València, però ningú tenia ganes d'agafar el cotxe i va bastar amb fer-se els sordos. Al parc central ens aguardava la segona carpa més gran del món, després d'eixa que usava Gadafi com a haima quan li pegava per anar d'acampada per ahí. L'orquesta Titanic tenia bona pinta, encara que tothom sabia que no era nivell d'eurolliga, sinò de copa Korac justet. La cosa va anar animant-se i començaren a aparéixer els reforços per a ampliar la rotació. En qualsevol cas, el pes del joc ho va portar tota la nit el quintet titolar. Eixir des de l'inici sempre et dòna un punt de confiança extra. Una jugadora se'n va anar però la resta es mantingué a l'expectativa. Suportàrem un intermedi etern i l'orquesta va anar pujant els decibelis. Menys mecano i més canya. De sobte, la revetlla es va terminar però encara n'hi havia coses per decidir en aquest partit així que els reforços es marxaren igual que havien arribat i els quintets inicials se n'anaren de pròrroga a eixe cementeri de l'oci nocturn que és las américas. Poc importava un after o l'altre. El cas era posposar una miqueta més el xiulit final. A poc a poc el pub es va omplir amb les mateixes cares que quedaren en peu en la revetlla. La pròrroga és temps de consumicions pagades amb tarjeta de crèdit, fotos i vídeos vergonyosos, i declaracions d'amor sense cap trascendència i encara menys possibilitats d'èxit. Al final, tothom ho va passar tant bé que ni les xiques de l'UBF ni els nostres representants masculins es preocuparen de mirar qui havia guanyat. Segurament elles. Però donava el mateix: amb el pas del temps certes derrotes terminen sabent a victòria.
Unes hores abans, en el partit d'escalfament, Maristas va guanyar al nostre sénior, i sense dubte no va ser una d'eixes derrotes que acaben sabent a victòria. Cal dir que gairebé tot el partit va anar Maristas per davant al marcador, però amb els torrentins molt prop. A base d'apretar al màxim en defensa i aconseguir cada cistella amb molt de patiment, els torrentins s'arribaren a posar per davant a falta de minut i mig (52-51), principalment degut a l'aportació ofensiva de Ferran i Javi. Però Maristas va ficar dues cistelles consecutives que vist el panorama, foren definitives.
Si els torrentins també perden la pròxima setmana en casa de Vila-real hauran aconseguit el dubtós èxit d'arredonir una volta sencera de campionat perdent contra tots el rivals. Circumstància que, en tot cas, no serà més que una anècdota d'aquesta temporada tant extranya i complicada que esperem que termine amb la salvació de l'equip en la segona i decisiva fase.
CB Xirivella A - NBTorrent
Gentvikinga (Descansa)
Junior Autonòmic
NBTorrent 53 - CB L'Horta Godella A 66
Junior Zonal
Basquet Alcasser 84 - NBTorrent 53
Cadet Preferent
NBTorrent 63 - Maristas A 74
Cadet 2ª zonal
NBTorrent 51 - NBA Lumapa 69
Infantil Preferent
Amics Castello B 59 - NBTorrent 68
Amics Castello B 59 - NBTorrent 68
Per fi!!!. Ja ha arribat la primera victòria de la segona fase. Però no sense patiment, donat que el partit es va moure sempre dins de valors molt igualats. És cert que el nostre equip sempre portava la iniciativa en l’electrònic, però amb pocs punts de renda. De fet, fins a arribar al 6é quart, on es va agafar un xicotet avantatge, no puguérem estar tranquils. D’ahí fins al final, fórem capaços de mantindre eixa xicoteta diferència, finalment quedant en el definitiu 59-68.
Esta ha de ser una espenta definitiva per a agafar la confiança definitiva que mai havíem d’haver perdut. Ànim xics!!!.
Infantil 2ª zonal
NBTorrent 56 - Valencia CB Azul 78
Aleví Autonòmic
NBTorrent 38 - Roquette Benifaió 59
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada