Alimar albufereta 68 - NBTorrent 70
Últim partit de la temporada sense cap trascendència més enllà d'aprofitar el viatge a Alacant i terminar amb victòria el treball de 9 mesos. L'equip torrentí en tenia la mateixa quantitat de jugadors en banqueta que lesionats veient el partit des de la graderia. A Ferran, lesionat des de febrer, acompanyaren en aquesta ocassió Joan, Javi i el més recent Jorge. A pesar de la relaxació pròpia d'aquestos partits, els torrentins proposaren un joc amb gaire ritme i transicions ràpides, amb el perill de confondre alegria i precipitació algunes vegades. Tot i això, des dels primers minuts els visitants anaren per davant. Maristas va fer la goma tota la primera meitat. Al descans, 27-31.
Al tercer quart, la tònica va ser la mateixa. Els torrentins combinaven minuts de bon joc amb llargs períodes de paràl.lisi total, mentre que els alacantins desapareixien un parell de minuts i després anotaven una ratxa de triples. Amb aquesta inconstància, s'arribà als últims minuts amb els locals per davant 54-50. Els visitants no sucumbiren a la pressió i aconseguiren empatar ams paciència i un gran encert als tirs lliures (58-58). Els locals tingueren l'última pilota però els torrentins la furtaren i impiderin un últim tir de la victòria local.
En la pròrroga Maristas va anotar primer, un triple, que immediatament va contestar Pablo A. amb un 2+1. Ismael, absolutament imparable tot el partit, amb gairebé 15 faltes rebudes (xiulades) i un carro de punts, continuà sumant des de tir lliure. Però Maristas no es rendia. Amb 68-67, Vicente va clavar un triple a falta de 40 segons i el marcador (68-70) ja no va variar d'aquí al final, a pesar de què el triple definitiu dels locals se'n va eixir de dins de cistella. Cal advertir als lectors que tots els marcadors parcials d'aquesta crònica són aproximats.
I d'aquesta manera va finalitzar la temporada en què el nostre primer equip retornava a 1ª Nasional. Un partit estrany, on obviament els dos equips volgueren guanyar però on es feu sentir l'absència de pressió pel resultat. Rafa es va lesionar al 2on quart, n'hi hagué menys rotacions d'allò habitual i sense dubte cal destacar el gest de tots els lesionats de "perdre la vesprada de dissabte" per a viatjar fins a Alacant amb els seus companys en un partit on cap equip es jugava res. Enguany Ximo i Nàcher han hagut de fer malabarismes per a intentar contentar a tothom, que si ja és una missió difícil en un planter de 12 jugadors, encara ho és més en un grup de 14 jugadors al qual, com és habitual mai es fa justícia, perquè el que no juga creu que hauria de jugar 5 min, el que juga 5 min creu que hauria de jugar 10, i el que juga 10 creu que hauria de jugar 20. En aquesta tesitura, i més enllà de reivindicacions individuals, l'objectiu de la permanència s'ha aconseguit i ara només queda gaudir de la satisfacció del treball ben fet i començar a planificar la pròxima temporada.Entre el grup de jugadors que no continuarà la propera temporada es troba el que redacta aquestes cròniques. Escriure les cròniques és una merda, dient-ho prompte i clar. És la feina que mai vol asumir ningú, ni tan sols els llicenciats en periodisme que n'hi ha dins de l'equip. A més, narrar un partit no és gens divertit, perquè sempre és la mateixa història, monòtona i avorrida. Quan es perd no és agradable, quan es guanya tothom vol aparèixer i sempre n'hi haurà qui s'enfade perquè no has posat el seu nom, perquè no has destacat la seua cistella o perquè l'has mencionat en el primer paràgraf i ell en canvi somniava amb eixir al final de la crònica en majúscules, negrita i llums de neó (que per això també he hagut de suportar-ne queixes i no és broma). La càrrega de les cròniques me la van clavar en la temporada 2001-02 quan l'home-orquestra d'un diari local gratuit va venir a un partit a traure unes fotos i demanà si algú li podia enviar un resum semanal de cada partit. Després va nàixer la web del club, i total, què més em donava enviar el mateix text a un lloc que a dos. A continuació vingué la unificació d'idiomes, perquè al principi la major part de les cròniques era en castellà però el format de la web en valencià i es va arribar a donar el cas de que totes les cròniques eren manifestament redactades en origen en castellà i després passades pel programa SALT (memorable la traducció "Adrián Cadira" en lloc de "Adrián Silla"). Finalment arribem a l'època dorada, amb text i fotos, gràcies en el nostre cas a la generosa col.laboració d'Isabel. Vullc agraïr que en aquestos 14 anys mai ningú de la directiva m'ha prohibit dir o deixar de dir el que em donara la gana, sempre des del sentit de l'humor i l'esportivitat. La vida ja està prou plena de problemes com per a fer, a més, un altre drama també d'aquestes cròniques. Gràcies i a reveure!
Trofeo Federació sènior preferent:
NBTorrent 75 - Aldaia 82
Trofeo Federació sènior preferent:
Picanya bàsquet 84 - NBTorrent 90
Trofeo Federació cadete preferent:
NBTorrent 31 - CB EScolapias B 92
Trofeo Federació Infantil Preferent:
CB Benimaclet 57 - NBTorrent A 34
Trofeo Federació Aleví Especial:
Jovens Almassera rojo 62 - NBTorrent 46
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada