Primer que gens ens agradaria agrair a l'equip C.B. Morvedre per la invitació a aquest torneig nadalenc i per l'organització i dedicació que van mostrar en tot moment.
Tot va començar doncs, el dia 2 de gener a la vesprada amb un primer enfrontament davant un rival dur com l'Amics de Castelló, equip que juga en el grup A de la categoria infantil masculí i en una posició a mitja taula i cercant ficar-se entre els quatre millors del seu grup. Era doncs un rival molt interessant per a nosaltres i amb el qual havíem de mesurar forces per a veure a quin nivell estàvem nosaltres i l'altre grup. Però açò no va ser una gran preocupació per a nosaltres, sinó que va ser més un incentiu que vam saber aprofitar i transformar en treball i esforç, i amb constància, aconseguir passar a la final i així va ser.
Abans de poder passar a la final, vam haver de guanyar a un rival que defensivament ens va plantejar problemes a l'inici, però després dels primers minuts d'adaptació aconseguim establir una dinàmica molt positiva a nivell defensiu, deixant-los en tan sols 15 punts al descans. Aspecte molt positiu est, ja que fins al moment havíem fluixejat a nivell defensiu, i es van poder veure els fruits de la tenacitat i la concentració defensiva. Transformant-nos en un equip amb gran intensitat defensiva i ofensiva i deixant al rival sense opcions a res. Molts van ser els intents per part del rival d'aconseguir descompondre'ns a força de canvis defensius, pressions a tota la pista, dues contra un en deixar de botar, però ací van estar els nostres jugadors demostrant que estem lluitant per aconseguir el nostre objectiu de mantenir la categoria i com no, les ganes de poder accedir a la final del torneig i guanyar-la. El companyerisme, l'alegria de veure que les coses estaven eixint bé, el treball en el rebot i la velocitat de joc van ser nostres armes per a alçar-nos amb la primera victòria i per tant amb la passada a la final.
I va arribar doncs el 3 de gener i la gran final del torneig, contra un rival com l'Alginet, primer del nostre grup i sense una derrota en partit oficial. Açò doncs, unit al fet que en l'última vegada vam ser a punt d'aconseguir la victòria en el partit d'anada de la lliga regular, ens va donar més energia per a jugar i per a demostrar que malgrat els resultats de l'any passat, som un equip que està ací i que no passa desapercebut.
Als seus llocs doncs! Inici de partit 2 baix i amb cert nerviosisme per a veure com ens desembolicàvem, però a poc a poc vam anar entrant en el partit, ens vam posar per davant a força d'una defensa molt potent i unes eixides de contraatac ben dirigides. Però ull, no calia baixar els braços, cada error nostre era una bocanada d'aire d'esperança per al rival i vaja que sí van saber respirar, en tan sols segons el que a nosaltres ens costava aconseguir amb molt esforç, ells tenien la facilitat de poder resoldre fàcilment i ajustaven així el marcador. Encara així els nostres jugadors no van permetre al rival que ens sobrepassaren, a excepció dels últims minuts del segon quart, on es van aconseguir posar 1 a dalt, 28-29. I emoció per onsevulla. Resultat molt ajustat, sense permetre'ls fer el seu joc i amb grans esperances posades en nosaltres mateixos, comencem un tercer periode, espectacular, on els contraatacs eixien a la perfecció, amb bones passades i sense precipitacions. Amb açò, 10 a dalt, el partit encara amb 6 minuts del tercer quart per davant, però apareixen els nervis, els mals passos, les precipitacions, les distraccions defensives i en menys d'un minut, ací estava Alginet a dos punts, acostant-se amb arpa, però encara quedava molt partit per jugar. Final del tercer temps, nosaltres a dalt per una diferència molt xicoteta, comença l'últim quart i definitiu, van iniciar ells amb moltes forces, però no els va durar molt, vam respondre amb fermesa i ens avancem amb grans accions defensives (sobretot amb els rebots) i cistelles ben seleccionades.
Últims 5 minuts finals i més emoció si cabia, comencem a cometre faltes i 3 expulsats, quedant-nos coixos en el rebot, però és ací on la màgia d'un equip es demostra, i malgrat la pressió que existia i les ganes que acabara el partit amb 5 punts a dalt, arribem a l'últim minut del partit i tot per decidir, els nervis es palpaven i l'ansietat de voler acabar ens va portar al sofriment major que podia donar-se, veure com amb tirs lliures i una distracció defensiva, teniem al rival a un punt mancant tan sols 30 segons per al final, tot per decidir. Precipitacions amb les passades, atacs amb molta pressa i accions poc lògiques en el joc, donen l'oportunitat 2 vegades a l'Alginet de posar-se per davant i portar-se el partit a casa. Però aquesta vegada, teníem el bou agafat per les banyes, gran fermesa en els últims rebots, cap per a jugar els últims 7 segons del partit i esclat final d'alegria per l'objectiu aconseguit. Victoria d'un contra Alginet, 55-54 i primers en l'II Torneig de Reyes Memorial José Manuel Martínez Casanova de Sagunt.
Imatges del partit en aquest álbum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada