Lliga Valenciana
TORRENT 68 – C.B. BURJASSOT 69
Primera jornada de lliga valenciana. No
era ni el primer amistós ni el primer partit oficial, però sempre fa il·lusió
començar, encara que siga la lliga valenciana. Burjassot tenia més o menys les
mateixes cares de l'any passat excepte el joc interior, clarament debilitat.
Torrent, el mateix bloc amb els reforços estel·lars d'Ismael i Ferran.
Els locals van començar més motivats,
agarrant a Burjassot dormint en moltes transicions. L'entrenador dels visitants
va aconseguir despertar als seus a base de crits i els va posar les piles, i de
quina manera, lluitant cada baló amb màxima intensitat i protestant cada acció
xiulada per l'àrbitre. Els locals ho van apostar tot al joc interior, que
Burjassot només va poder frenar a base de faltes. En la sistella contrària,
Burjassot es va mantindre a flotació gràcies als triples i que va carregar el
rebot amb més convicció que els torrentins. Lògicament, com és presumible en un
partit de pretemporada, les imprecisions, els balons perduts i els minuts de
sequera anotadora van abundar per amb dós bans. Al descans, 35- 32.
El 3er quart va transcórrer en la mateixa
tònica. Els torrentins sempre van estar per davant, donant xicotetes estirades
però sense arribar a anar-se mai en el marcador. A l'inici de l'últim quart,
Burjassot es va posar per davant. En esta tessitura, amb el vent en contra, els
locals tampoc van saber centrar-se i jugar segons allò que s'ha ordenat des de
la banqueta, mentres que als visitants els va bastar d'anar anotant tirs
lliures dins del que s'entén com uns percentatges decents. En els últims minuts
els torrentins van disposar d'infinitat de tirs lliures que van fallar, en una
sèrie de tir que pel seu desencert serà recordada durant molts anys pels
presents. Inexplicablement, mercé a un últim minut i mig defenent com no
s'havia defés en els anteriors 38 i mig, els torrentins van recuperar dos
balons consecutius i es van posar 68-69. I encara van disfrutar d'una última
possessió amb 5 segons per a aconseguir la sistella guanyadora. No obstant
això, Antonio va decidir que millor era passar que tirar i el baló va acabar
rodant pel sòl sense amo, i la victòria del costat de l'equip que, sens dubte,
més la va meréixer o almenys li va posar més ganes. Enhorabona a Burjassot.
La lliga valenciana ja és una excusa en
si mateixa, però la falta de rodatge és comú a tots els equips. La diferència
en este partit va ser simplement d'actitud i sacrifici. A pesar de la gran
plantilla de l'equip torrenti, sense actitud, qualsevol equip d'Autonòmica no
sols li posarà en un compromís sinó que li vencerà. També cal destacar, encara
que siga a manera d'anècdota, que els torrentins van jugar segons les normes
del bàsquet prehistòric, quan no existia línia de 3 punts. No sols no van
anotar cap triple, sinó que només ho van intentar en 3 ocasions, de les quals 2
i mitja van ser "triples bojos" molt mal seleccionats. Estos detalls,
igual que el seu llastimós percentatge de tirs lliures o el carro de tirs
fallats des de 2 metres, tenen solució amb paciència i entrenament, però
l'actitud no s'entrena, cal portar-la de casa i posar-la sempre sobre la pista.
Encara que siga el primer partit de la lliga valenciana, a les 5 de la vesprada
i a 35 graus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada