El passat dia 30 de novembre celebrem en el Pavelló Municipal del Vedat la presentació de molts dels equips de bàsquet en la nostra ciutat de Torrent.
A la festa es van unir 37 equips formats per l'Escola de Bàsquet amb els col•legis Sant Pascual, Trinitàries, Sant Josep i Santa Anna, Unió de Basquet Femení (UBF) , Col•legi El Drac i Nou Basquet Torrent (NBT) . Un total de 400 jugadors dels quatre als quaranta anys.
Les grades plenes, la il•lusió al màxim, l'alegria sobreïxent, les baves dels familiars pel sòl, els mòbils de les nóvies i nóvios al màxim rendimiento... camaraderia, amistat, il•lusió. Bàsquet en estat pur.
I començava la presentació. Va ser com una macedònia de fruites, o més aïna una mescla de perfums en flascons xicotets. Hi havia molt a dir i havia que fer-ho en poc de temps. Tants jugadors que presentar, tanta història que comptar, tant que agrair a tantes persones, escoltar els representants i autoritats, rifa, fotos. Molt que fer.
I comencem. Primer un xicotet vídeo tocant un poc el que és el bàsquet en Torrent, una unió de Jugadors, familiars, tècnics i organitzadors i regidors.
També va haver-hi un estoneta, molt curt per a tant que es mereix, però molt intens per a Pascual Chuliá.
I després, la base de la festa, els jugadors. De més xicotets a més grans comencen a eixir un a un els jugadors mentres per megafonia se'ls va anomenant i així aconseguir el seu moment de glòria i rebre l'aplaudiment de les grades. Els jugadors, inclús els més menuts guardaven orde (uns més que altres) en els corredors laterals esperant eixir. Finalment s'arriba a l'equip Senior A, però ells no van tancar la presentació. Faltaven els més menuts, el futur del bàsquet en Torrent.
Després les autoritats. Vam tindre amb nosaltres no sols als presidents dels clubs, sinó també al President de la Federació Valenciana de Bàsquet (Salvador Fabregat) i per part de l'ajuntament a la Delegada d'Educació (Mamen Benavent) i al regidor d'Esports (Quique Carratalá) . Se'ls veia en una mescla d'il•lusionats i orgullosos. I ho van transmetre al públic existent.
Finalment es va realitzar una rifa d'una Tablet i la ja tan apreciada foto familiar amb tots els equips i les grades plenes. Molt bonic i emotiu.
I ja està. Després a arreplegar i netejar. El bàsquet ha d'ocupar ara el seu lloc.
Gràcies a tots i totes.
Mes a:
Fotos:
Premsa:
I ací vos deixem algunes fotos i la presentació del nostre equip de la màxima categoria.
De un lugar de la Mancha, llamado Ciudad Real, llega este base que corre,
mucho hacia delante, y algo menos hacia atrás. TOMÁS BAUTISTA
Las canastas imposibles son su especialidad. Sólo concibe el basket por el lado izquierdo. Se rumorea que cambió su mano derecha por una entrada para el Viña Rock. DIEGO GARCÍA
Més que un amic, un admiraor. Auténtico plat de gloria de Alcàsser para nuestro juego interior. RUBÉN HUMADA
Sólo tiene dos marchas: caminar y matar. Posee el cuerpo de un marine y el corazón de un oso amoroso. El tronista del club… VICENT ANDREU TRAWICK
Cuando coge el balón nadie imagina lo que va a hacer, pero todos saben que acabará en canasta. El futuro ya es presente, y se llama ISMAEL CERVERA.
Primer producto de la cantera del Drac. En el Pamesa le hicieron un hombre. Desde que tiene rodillas nuevas, han vuelto a funcionar las aerolíneas… PACO BELLOCH.
El hermano pródigo ha regresado. Se marchó cuando era bueno y ha vuelto para ser el mejor. El Romeo Santos de la zona. FERRAN ROIG
Artículo 32: hago lo que quiero, cuando quiero y como quiero. Todavía no ha nacido el jugador que le pueda parar. Si Ferran era Romeo Santos, Don Omar es… JAVI SANTAMARÍA.
Decimosegunda temporada en el primer equipo, partiéndose la cara contra pívots más altos, más gordos y más feos que él. JESÚS HIDALGO.
Lleva 4 años anunciando su despedida… pero aquí sigue. Con sus triples deja los partidos vistos para sentencia. ANTONIO TÉLLEZ
Corre, encesta, defiende, manda, organiza cenas, lava, compra, cocina y plancha. El yerno perfecto que toda madre desearía para su hija se llama…
PABLO PLANELLS
De todos, es el único imprescindible. Sin él este club no existiría. Ha rechazado ofertas de Burjassot, de Paiporta, de Claret, de Alboraya, de Panathinaikos y del Pilar. Algún día este pabellón se llamará... PEDRO NAHARRO
El entrenador que convierte en oro todo lo que entrena. No necesita chillar a sus jugadores porque les fulmina con la mirada. El David Guetta de los banquillos, nuestro Ximo Bayo de la ruta del bakalao se llama… XIMO AGAPITO.
Entrenador
ayudante: MANU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada