El NBTORRENT júnior gana la Copa Federació i aconseguix així plaça de categoria màxima per a la temporada que ve.
Primera vegada que se celebrava una copa d'ascens a mitat de
temporada, i mira per on este júnior nostre ha aconseguit tornar a deixar el
pavelló molt alt. Ens ha oferit l'oportunitat de tornar a estar en el més alt,
AUTONÒMICA!
Esta copa, estes victòries i estes experiències han sigut,
són i seran inoblidables per a tots. Ha sigut el premi a un gran treball de
superació, esforç, constància i intensitat, símbol de dedicació, concentració i
molt, molt compromís.
El primer rival va ser CF.ELCHE el que a priori partia com a
favorit per la gran qualitat dels seus jugadors, el gran nivell d'anotació des
de línia exterior i el saber fer. No obstant això, un partit esplèndid per part
dels els nostres, amb un gran nivell de concentració, molt ficats en el partits
i amb serietat en el joc, va permetre al NBTORRENT anar en tot moment dalt en
el marcador, encara que l'Elx no ho havia dit tot, i a pesar de finalitzar la
primera part amb un avantatge interessant en el marcador, els rivals van ser
capaços d'ajustar el partit. Un Carlos Guimerá molt connectat, amb una
intensitat i serietat digna d'admirar impulsa els seus companys a donar un
poquet més, a continuar lluitant, a continuar barallant. Este primer partit era
molt important, ens anava a definir molt la copa.
En un segon encontre enfront del CB L'ENCARNACIÓN, la
serietat va tornar a ser la clau, amb un Joan Carratalá i Daniel Vivó molt
encertats i prenent bones decisions. La primera part va ser de domini
torrentino, no obstant això, a poc a poc en el tercer quart se va anar ajustant
el marcador, la falta d'anotació, les pèrdues forçades i la falta de purna en
atac van permetre al Sueca ficar-se en partit. Però no estava tot dit, el
NBTORRENT va eixir del pou, i va eixir triomfant, amb accions molt bones el que
els va portar dalt i els va permetre poder continuar demostrant que havien
arribat per a un poc més que per a jugar partits. Havíem anat, per a guanyar la
copa.
Amb les dos victòries, a falta del resultat del encontre Elx-La
Encarnació (si guanyava llet estàvem classificats i érem autonòmica, finalment
va perdre de dos, forçant així un triple empat que ens deixava amb un marge de
+11 punts per a aconseguir el nostre objectiu enfront del Claret) . Bé perquè,
ací que anem, a les 12:30, partit enfront de l'equip més físic de la copa.
Comencem molt espessos, amb molt cansament, quelcom desubicats, la qual cosa va
saber aprofitar a la perfecció el CB CLARET, gràcies a les nostres
desorientacions, a la falta de concentració i al gran nivell anotador del
rival, acaba una primera part amb 7 punts dalt el Claret. Fins al moment
estàvem en partit, continuàvem sent primers i amb dret a ascens. Però l'inici
del tercer quart, ens va esclafar, l'encert del rival des de 6,75 i la falta de
ritme en el nostre joc, va dificultar molt les coses. Arribem a estar 16 punts
baix, moment en què el NBTORRENT havia de reaccionar, abaixar la diferència i
lluitar per aconseguir el premi. Bé perquè, els últims 6 minuts del encontre
van ser molt emocionants, intercanvi de cistelles entre ambdós, reducció
momentània de la diferència per part del NBTORRENT, arreuàs del Claret per a
seguir per damunt dels 11 punts i arreuàs final de la mà de Nacho Ruperez, amb
un parcial 7-0 seguit de Manuel García, Joan Carratalá i Carlos Guimerá, que
van aconseguir anotar diversos triples per a reduir la diferència per davall de
7 punts. Final del partit, derrota davant de Claret, però primers de grup,
primers a guanyar la copa d'ascens júnior, primers en ascender... AUTONÒMICA és
la nostra!
Enhorabona xics!! Vos ho mereixeu! Este club i cada un dels
que formem part, vos donem les gràcies per portar el nom del NBTORRENT ben
dalt, a la màxima categoria, a la categoria que vos mereixeu, per la que heu
sabut lluitar cada any, per l'esforç d'aconseguir-la, per donar oportunitat a
la resta de jugadors del vostre club de desenrotllar-se al màxim nivell. Vos
devem molt, vos devem il·lusió, vos devem esforç, vos devem treball, vos devem
un GRAN GRÀCIES. Un plaer haver compartit esta experiència amb vosaltres.
Gràcies també a Angel Fernández pel seu treball, pel seu
saber hacer... I per descomptat gràcies a Candi, el millor president que podrem
tindre mai!!! . Disfrutem-ho tots, açò és també el vostre! 1-2-3 TORRENT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada